1951

I edició dels Jocs Florals d'Esplugues, 1951

Obres guardonades


Maria Eugènia

(Fragment)

Lema: «Un jorn arribarà la primavera»
S'estintola damunt d'una barana;
el blau del cel li ha penetrat als ulls
i un silenci punyent se li encomana,
mentre els estels daurats fan la sardana
en una nit serena, sense esculls.
Nova deessa, en devessall de flors,
recull la pompa d'or de les estrelles
i albira les ombries de repòs
per bressar-hi la gràcia del seu cos
en un esplet de castes meravelles.
Els ulls fits en la blava llunyania;
què li pregunta a aquell estel tant alt,
llanguint en randes de malinconia
i que sols ella, castament, sabia
darrera un núvol de color cobalt?
Ai qui pogués copsar-li el pensament!
Ai qui entengués a la Maria-Eugènia,
els muscles encar laxes del rellent
i els somnis inquiets d'adolescent
amb blancúnies de lliri i de gardènia!
Ai qui pogués entendre l'encanteri
que aquesta nit fa bategà el seu cor
amb quatre gotes dolces de misteri
i endevinés l'enyor que pot haver-hi
dins la música d'un silenci d'or!
Potser cerca l'amor inconegut
que un jorn trasbalsi els seus sentits de joia;
potser es plany d'algun soni decebut
pel joc de faderia i de virtut
que resplandeix el seu esguard de noia?
Potser jamai no ha assaborit l'encís
d'un mot gentil guspirejant fal·làcia
i no ha fressat camins de Paradís;
plorant el cor per un adéu submís
i humit del reu de la divina gràcia.
Domingo Juncadella
Guardonada amb la Flor Natural
Publicat a Honda : suplemento extraordinario de la Hoja dominical (octubre de 1951). Disponible a la Col·lecció local de la Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues.

Pregària

Jo era un infant, Senyor. De matinada,
la mare aclucà els ulls poc a poquet,
i tot, al seu entorn, va restar quiet...
... l'ànima va emprendre la volada...
I si algun cop, amb pell esgarrifada,
veig una mare quan besa l'infant,
jo voldria saber, ara de gran,
quina mena de gust té la besada.
Quan em crideu a Vós, Senyor, si us plau,
deixeu-me entrar en aquest Cel blau
encar que només sia un sol moment.
Pels neguits que he passat en aquest món,
permeteu-me que ella em posi un bes al front!
Després, Senyor..., m'en aniré... Amén.
Joaquim Gil Esteve
Guardonat amb el Premi del "Centro Cultural"
Publicat a Vida de Esplugas. Núm 22 (octubre de 1951), p. 2.
Disponible a la Col·lecció local de la Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)