Angelina Alós

No té res d’estrany que aquell qui ha viscut enmig d’un medi artístic, en rebi la influència i que més tard, aquesta influència pugui ser traduïda, d’una manera o altra, en obres que manifestin la concepció que té de les coses o dels sentiments. Això fa que, fàcilment, les seves inclinacions es decantin vers alguna de les branques de l’art i que en sigui intèrpret i transmissor.

Angelina Alós i Tormo, és un exemple ben palés d’aquesta asseveració. Nascuda a València, on passà bona part de la seva infantesa, era filla del conegut ceramista Joan Baptista Alós, que a la vegada era un gran melòman i d’Esperança Tormo, professora de guitarra clàssica i piano i a la vegada compositora. La literatura i diverses arts plàstiques, venien a arrodonir la formació cultural que rebia sense adonar-s’en i això li va fer viure les coses de l’art i de la cultura, doncs, més enllà, encara, del que tenia a prop, o sia, la ceràmica i la música.

La mare, dona de gran personalitat, havia fet els possibles perquè cada un dels fills es dediquès a l’estudi d’algun instrument. Així l’Angelina, a l’edat d’onze anys, començà els estudis de violoncel amb el professor Eduard Sáinz de la Maza, quan amb les seves mans quasi no arribava a abastar l’arquet, les cordes i les clavetes de l’instrument. Més tard l’envià a l’Escola de Música que havia fundat Pau Casals, ja que li semblà que allí podria aprendre més.

El temps passava i quan ja feia anys que residien a Barcelona, els pares d’Angelina Alós, van creure que el nom que havia adquirit el seu pare en el camp de la ceràmica, cali que tingués continuïtat i que els coneixements i experiències adquirides havien d’ésser transmeses a alguns dels seus fills. I va ser altre cop la mare qui va decidir que aquesta missió havia de complir-la l’Angelina.

Així l’any 1933 entrava a l’Escola del Treball de Barcelona a la Secció de Bells Oficis, de la qual el seu pare era professor.

Mentrestant, seguia els estudis de violoncel, que tant la corprengueren, pensant que allò de la ceràmica seria circumstancial i que el seu futur , tard o d’hora, estava destinat a la música.

L’any 1935 va quedar inscrita com a oficial tercer, a la vegada que seguia els cursos de l’Escola. I encara que el seu pare fos el mestre, mai no va tenir cap tracte predilecte i la petita assignació que rebia l’obligava a realitzar feines d’aprenent tals com, posar en ordre les aules després de la classe, preparació de materials, neteja de pinzells, recipients, etc.

Això li portava molta feina i li robava temps, ja que quan tothom era fora de l’Escola, ella s’havia de quedar per deixar l’aula endreçada per a l’endemà. Però l’afició al violoncel la portava a seguir estudiant i encara acudia a una orquestra que havia format Joan Pich i Santasusana per a ser-ne un dels violoncel.listes. Això li permeté d’establir contacte amb molta gent d’art , l’amistat de la qual encara conserva.

Després d’uns anys aconseguí el grau d’oficial primer i ja tenia la responsabilitat de l’ensenyament dels alumnes avançats.

Casada l’any 1943, seguí treballant a l’Escola per tal d’aconseguir alguns ingressos i com que això li absorbia molt de temps, es veiè obligada a deixar els estudis de música per a poder dedicar-se plenament a la llar i a l’ensenyament de la ceràmica.

En morir el seu pare l’any 1946, després de passar per una prova examinadora, va ser designada professora de les classes tècniques de l’Escola de Bells Oficis. Això li significava haver de realitzar un esforç molt gran, esforç que afegit a la inhalació dels productes que havia de manipular, li van produir, com a molts ceramistes, un principi de saturnisme. S’aprimà molt i els metges li van donar dues opcions:deixar la ceràmica o anar a viure fora de Barcelona.

Ella recordava que el seu pare havia parlat del clima sa d’Esplugues i decidí venir-hi a viure.

Encara que no donava abast a la feina i ja havia nascut la seva filla Blanca, pensà que podria muntar un taller a Esplugues i així ho va fer. Calgué però, demanar una excedència a l’Escola per a disposar del temps necessari ja que el seu estat de salut no li permetia tanta multiplicitat.

El taller va ser instal•lat al carrer de La Riba l’any 1951 amb forn de llenya com els primitius i amb aquestes condicions hi va treballar durant 18 anys. Després el modernitzà tal com el té actualment.

En aquest taller, a més de realitzar-hi les peces de creació, hi donava classes particulars. Era una època en la qual Picasso presentà obres de ceràmica i això va moure molts pintors i escultors de Barcelona a imitar-lo i com que per fer-ho calia aprendre alguna tècnica, van passar pel taller de l’Angelina Alós molts artistes de renom.

Si a l’Escola de Treball la seva feina havia estat la d’ensenyament tècnic, a Esplugues, va iniciar-s’hi com a ceramista artística i creadora. Nosaltres recordem que algunes de les seves primeres obres van ser exposades a la Fira de Mostres que es realitzà al poble l’any 1950, i que aconseguí la Medalla d’Or.

Al 1963, quan el seu nom havia recorregut sales d’exposicions de tot Europa i Amèrica i era coneguda a tot arreu com una veritable figura de l’art ceramista, tornà novament a l’Escola del Treball. Mentrestant, des de l’any 1961, havia anat deixant l’ensenyament al propi taller, fins reduir-lo considerablement.

De llavors ençà, la seva vida de professora i ceramista artística, no ha parat ni un moment, creant, treballant, viatjant, exposant, donant classes magistrals, etc.

Les seves obres estan exposades en diversos llocs d’Itàlia, Holanda, Suïssa i Espanya. Al Museu de Ceràmica de Barcelona hi ha diverses peces amb la seva signatura i els col•leccionistes dels Estats Units d’Amèrica , d’Anglaterra, d’Alemanya, d’Holanda, de França, d’Argentina, del Perú, etc. Són els primers de visitar les seves exposicions per tal de poder-ne adquirir les millors peces.

A Esplugues comptem amb murals molt valuosos executats per ella en gres que hom pot veure a la façana de l’Hospital de Sant Joan de Déu, als jardinets de la cruïlla del Pont i a l’Església de Santa Magdalena.

Després d’haver romàs quasi cinquanta anys impartint classes tècniques i artístiques a l’Escola del Treball, de les quals n’han tret profit un gran nombre de ceramistes i gent d’art que volgueren conèixer els secrets d’aquesta meravellosa artesania, va deixar el seu lloc de professora per tal d’acollir-se a la jubilació. Ara, concreta la seva tasca, exclusivament, en obres de creació al seu taller d’Esplugues, on seguim tenint-la per veïna, contenta de compartir, amb els espluguencs, el goig de viure en un poble en el qual, com el seu pare, trobà molts amics que l’han sabuda apreciar i un camp propici per a la seva feina.

Com a última data important, que no pot ser oblidada, cal remarcar l’homenatge que la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona li tributaren durant el mes de maig de 1984, presentant al Museu de la Ceràmica de Barcelona del Palau Nacional de Montjuïc, una exposició antològica de la seva obra en reconeixement de la tasca realitzada com a professora de la Secció de Ceràmica de l’Escola del Treball.

Esplugues també s’ha honrat amb la seva presència al nostre poble i la col•laboració que ha prestat amb la seva obra, per això el dia 21 de setembre de 1983, l’Ajuntament de la Vila li atorgà la Medalla d’Or d’Esplugues.

Extret de: Juan i Lloret, Pasqual. 4 medalles d'or. Esplugues de Llobregat: l'Ajuntament, 1985. Col·lecció documents; 1

Més informació sobre Angelina Alós (1917 - 1997):
Ajuntament d'Esplugues, Facebook