Discurs presidencial
Avui ens reunim a la Biblioteca Popular d'Esplugues, que considerem un baluard de formació cultural i humana per la nostra gent, per a celebrar un acte que té profundes arrels en el nostre país: uns Jocs Florals. Cert que ho farem de forma modesta però no per això mancat de l'esperit que fa segles va ser l'impulsor de la gaia festa. La festa dels amants de les bones lletres, escriptors, poetes lectors, gent que viu la inquietud de copsar moments emotius de la vida humana, de la bellesa de la natura, de la generositat i el lliurament de l'amor, del dolor, del sentiment de pàtria, del reconeixement de l'obra del Creador, per a fer-los reviure en l'esperit del lector.
Són ells, els qui enregistrant aquests sentiments sobre el paper, els que ens porten a descobrir facetes de la vida que ens havien sigut amagades o que no havíem sabut entreveure malgrat tenir-les a l'abast, conduint-nos, amb bells relats, a reviure situacions entranyables que, sense adonar-nos-en, havien sembrat guspires de felicitat. Per això, sento admiració, agraïment i reverència vers els autors que m'han proporcionat aquests moments emocionals, encara que no sempre hagin sigut els escriptors o els poetes els que m’han conduït a ells, perquè també altres artistes com els pintors, escultors o músics hagin posat al meu abast poder fruir les seves vivències per mitjà del seu art, al conduir-me pels camins de la bellesa i de la interioritat emotiva.
Esplugues, ha sigut un poble en el que bon nombre dels seus fills s'han vist afavorits pel do de saber expressar de forma bella tot allò que omplia el seu esperit i el seu cor per fer-ho arribar als altres. Ells, quasi sempre, sense afany de protagonisme, amb les seves obres, han deixat el solc profund del sentiment artístic que, omplí el seu ésser. No els citaré a tots, perquè avui em limitaré a recordar escriptors i poetes ja traspassats que ens han tramés el llegat d'un saber i d'un sentir que ens parla de com van viure, com van estimar i de les petjades que deixaven unes vides que desbordaven riquesa humana i espiritual mentre els vam tenir entre nosaltres.
En el camp de l'espiritualitat, no podem oblidar l'obra del Pare Miquel d’Esplugues, que deixà un ampli llegat que avui encara és motiu de consulta per qui vol profunditzar en el camí de la fe cristiana. El Parenostre, El Compromís de Casp, Nostra Sra. De la Mercè, La Tragèdia de Verdaguer, La Vera Efígie del Poverello, Semblaces, i molts d'altres.
Ja en el camp de la poesía, trobem a Pere Riera Riquer (1862-1934) que inicià la seva aportació literària amb un recull de poemes apareguts a la revista Joventut. A partir d'aquell moment el seu nom va ser conegut en tots els àmbits literaris, arribant a publicar diversos llibres, entre ells, Sonets d'uns i altres (1904) i un volum de poemes que titulà, senzillament, Poesies, i poc abans de morir al 1934, Amor foll, amatent dolç… Pere Riera tenia un domini complet de la construcció de sonets que requereix un coneixement perfecte de la mètrica i l'accentuació. Es pot considerar com un dels romàntics portadors de l'herència dels clàssics de l'Edat d'Or.
I en aquest mateix camí trobem a Josep Cruset, un espluguí quasi ignorat al seu poble que es forjà una amplia cultura que li va permetre poder aplicar-la profitosament a les seves inquietuds literàries amb l'edició de llibres de poesia, entrevistes o col·laborant en periòdics o revistes. Des del 1963 al 1981, no van faltar mai els seus articles a La Vanguardia. Fou autor de llibres com La Infinita Manera, Las Nubes Entreabiertas, Novia de Marzo, Segundo Amor Perdido, A Pedro Salinas, Sombra elegida, La Niebla que ha quedado i la recopilació antológica d’alguns dels seus millors poemes, Poesia Anterior. La vida el portà a viure en diferents poblacions però sempre va tenir present que havia nascut a Esplugues.
I no podem oblidar el nostre compatrici Joan Brillas i Vilà que en el seu llibre de poemes Aigua Clara,en obres teatrals com Entre Germans, El Vol de Laura o Muntanyenca i en molts dels articles publicats a Vida d’Esplugues, es revela com un gran coneixedor del món que l’envoltava i de la humanitat que el movia.
Per últim he de citar a Mn. Bartomeu Barceló i Tortellà que, malgrat no haver passat només que uns pocs anys al nostre poble, en ell trobà motius suficients per a sentir-se inspirat pel que hi va viure, per la gent que tractà i el que va sentir en companyia nostra. Els seus poemes tenen una riquesa de lèxic i d'inspiració tan remarcable, que ha fet possible ser considerat com un dels poetes més destacats de la llengua catalana.
Esplugues, s'ha fet gran i ara són molts els que transiten pels nostres carrers i places i segur que són molts els que també senten vibrar el seu esperit quan en la seva vida hi ha motius que els porten a expressar els seus sentiments en forma de poemes o de prosa. En tenim proves perquè a través de llibres publicats, i textos apareguts a diverses revistes, ens arriba el ressò de la seva inspiració. A ells dedico el meu més fervent vot per a estimular-los a prosseguir pels camins de les bones lletres perquè facin arribar als altres el missatge del seu sentir fent-ne partícips a molts lectors. Però avui dedicarem el nostre record en atendre l'atenció dels que, amb les seves obres, han volgut honorar-nos amb la seva col·laboració participant en aquests Jocs Florals.
La seva inquietud per a deixar escrit sobre el paper allò que els ha mogut a agafar la ploma, prova, amb el recull de treballs presentats a aquest certamen literari que segueix viu el desig de deixar constància del seu amor a les lletres. Cal llegir i endinsar-se en el contingut de les obres rebudes, per a valorar el que aquesta gent que els agrada escriure ha plasmat sobre el paper. Segur que molts d'ells són joves i per això encara és més apreciable la seva incansable i la il·lusionada aportació. Per a ells el nostre agraïment i la nostra felicitació encara que no els hagi correspost cap guardó perquè entre tants participants no era possible aconseguir premi per a tots.
En començar he dit que celebràvem aquest acte de forma modesta, però no per això privat del veritable contingut que sempre ha acompanyat els Jocs Florals. La participació de concursants, i l'assistència que omple la sala habilitada per gentilesa de la Biblioteca Popular Pare Miquel d'Esplugues, ens diu abastament que avui, aquí, tots sentim el missatge que va impulsar, fa segles, la festa. I és en aquest moment que vull remarcar que la inquietud artística i literària del nostre poble, té arrels molt profundes en l'esperit formatiu que mou la parròquia de Santa Magdalena. Recordo que ja en el 1950, va convocar el primer Certamen literari en Exaltació al Sacerdoci, i que el 1952 es van celebrar uns Jocs Florals, també organitzats per ella. Desprès, ja en el 1960, tingué lloc un Certamen Literari Juvenil, i ara són aquests Jocs Florals del 2003, que avui celebrem, els que presenta la parròquia més antiga de la vila, com un dels actes que ofereix al poble en la commemoració dels 900 anys de la seva fundació.
Aviat el Secretari del Jurat llegirà el Veredicte i podrem escoltar la lectura dels treballs premiats. Segur que el judici que en formarem serà el d’haver pogut fruir de bells passatges literaris. A ells us remeto. Gràcies.
Pasqual Juan i Lloret
Esplugues de Llobregat, 18 de maig de 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada