Natalia Hernández

Els IX Jocs Florals d'Esplugues, 2017, van estar dedicats a Natalia Hernández

Natalia Hernández de Avilés, nascuda a Barcelona el 1921, ens va deixar l’any 2016. Era la gran de sis germans i l'única noia. Va estudiar al Col·legi Jesús-Maria de Sant Gervasi.

Des de molt jove no concebia la seva vida sense un llibre a les mans. La seva mare, Natalia, li va influir molt, fins i tot la va animar a estudiar francès, i ella mateixa li corregia els deures. Una altra estimada afició que van compartir conrear roses al jardí de casa seva i presentar-les a concurs; sempre guanyaven un premi. Les flors sempre eren presents a la capella de la Verge de Montserrat, a la qual tenia molta devoció, del Col·legi Escoles Pies de Sarrià.

Al seu pare, Julio, catedràtic de Ciències Exactes, li agradaven les coses ben fetes, com a ella.

Tota la família recordem que les roses i els llibres, sempre amb una dedicatòria molt afectuosa, eren els seus regals preferits. La seva estimació als llibres la va abocar a estudiar Biblioteconomía a la ”Escuela de Bibliotecarias de la Diputación Provincial de Barcelona“, fundada el 1915 i situada als baixos de l’antic Hospital de la Santa Creu, al costat de la Biblioteca Central de la Diputació, oberta l’any 1940. Després de tres cursos (1940-1943) i una revàlida, unes oposicions, l’any 1946, la van portar a acceptar la seva incorporació a la Biblioteca Popular d’Esplugues de Llobregat, inaugurada el 22 de juliol de 1948, als baixos de la Seu de l’Ajuntament.

Cal remarcar que, pels volts de l’any 1946, el germen de la Biblioteca Popular com a tal va sortir de la idea i il·lusió d’un grup de notables espluguencs: els senyors Faura, Vallbona, Català, Maynés, el doctor Riera i altres entitats locals que la volien fundar per al posterior benefici social i cultural dels espluguencs.

Dit i fet, amb tota la seva il·lusió es va posar fil a l'agulla i la Biblioteca Popular va obrir al públic el mes de setembre de l’any 1948, amb el fons bibliogràfic que van aportar la Jefatura Local del Movimiento i la Diputació de Barcelona. En concret, 1.259 llibres per començar la fita.
Els primers dies van ser d’il·lusió i inquietud per a ella. Un bon dia el Sr. Pere Riera va treure-hi el cap i es va admirar de les prestatgeries plenes de llibres i va gaudir-ne durant molts anys. Després d'ell i fins avui, la Biblioteca rep amb les portes obertes tothom que vol ampliar la seva cultura o passar una molt bona estona amb un llibre a les mans.

L'any 1969, es va inaugurar la “Sala de Lectura Infantil-Juvenil” per encabir-hi el nombre creixent de joves lectors.

Des del primer dia va voler fer arribar la cultura a tots els espluguencs: ajudar els més petits amb la lectura, i als joves i universitaris guiar-los per aconseguir un bon nivell de formació i un futur millor.
Diverses generacions s'han beneficiat de l'afany que movia la seva vocació, definitivament arrelada a la Biblioteca i als seus estimats espluguencs.

Tothom volia participar amb il·lusió en tot el que organitzava per a ells amb esforç i estimació. Per fer les activitats, demanava col·laboració als lectors, botigues i entitats locals. Els engrescava amb la seva determinació, però després sempre els ho agraïa. Mai no els faltava un detall: un llibre dedicat o unes flors.

Qui no recorda les seves activitats?
- Excursions per tot Catalunya i visites guiades a museus i monuments, totes preparades amb molta cura i il·lusió. Recordeu les Excursions Incògnites?
- Cada any, pels volts de Nadal, feia una “Velada”. Era una representació teatral, el tema de la qual ja rumiava durant l'estiu.

”Quina feinada, no sé si me'n sortiré”, ens deia cada any. Però sense por, i amb la inestimable col·laboració de la Leonor, engrescava a tothom. De la Sra. Leonor Castillo Faura, que fou el seu gran puntal i col·laboradora inestimable de gran competència i eficàcia durant trenta anys (1948-1978), ella no se'n va oblidar mai. Quan es va jubilar, l'any 1978, la Biblioteca, els lectors i l'Ajuntament li van retre un emotiu homenatge.

Tots els lectors i simpatitzants de la Biblioteca hi col·laboraven i ningú en quedava exclòs. La posada en escena era rodona: escenari preparat, llums, textos memoritzats,vestits repassats... Els nens que participaven en la representació del Betlem estaven immaculats i la banda sonora preparada, el Sr. Paco Molleví amb el seu acordió. Tothom amb nervis i il·lusió! “Comença l'acció sota la batuta de la Srta. Natalia”, que no deixa cap detall sense solució; fins i tot portava flors del seu jardí per engalanar l'acte. La “Velada” és un èxit, fins l’any que ve!. El silenci torna a la Biblioteca.”

Ningú de la seva estimada família no s'ho volia perdre: pares, germans, nebots...
- Assistència a conferències, concerts i a tot el que pogués incrementar el saber dels seus estimats espluguencs.
- Als anys seixanta, Cine-Fòrum a l'antiga sala de l'Avenç, amb col·loqui posterior.
- Recitals de poesia s'intercalaven amb concerts de grups formats per joves espluguencs, com els Despertaferro; el cantant Joan Isaac o el còmic Domingo Fernandez “Domingo”.
- Teatre llegit fent “bolos”per Catalunya.
- Concurs de fotografia.
- Concurs d'ex-libris (1973).
- Per als més petits i joves: concurs de pintura, dibuix i redacció.
- Concurs infantil de pessebres.
- Per la Festa de Sant Mateu, una Gimcana mixta esportiva y cultural.
- Primer concurs de colles sardanistes a la Ciutat Diagonal.
- Els cursos de català tampoc no van faltar.
- Va col·laborar estretament amb el Centre Cultural L'Avenç.
- El 23 d'abril, dia del Llibre, Sant Jordi, ella es multiplicava i amb el seu cotxe, un 600, feia una peregrinació perseverant per les diverses editorials, amb la missió de demanar llibres en préstec per muntar una parada de llibres. Amb els fons recollits podia ampliar el fons bibliogràfic o finançar qualsevol activitat que organitzava per als seus estimats lectors.

La Biblioteca sempre agraïa els donatius de llibres dels lectors i les entitats locals com també els diners que es recollien per incrementar el fons cultural de la població.

- El mateix dia 23, la Biblioteca premiava les redaccions fetes per al ”Concurso Infantil de San Jorge”, que havia convocat prèviament. Els premis consistien en: llibres per a les millors redaccions, llibretes d'estalvi de la “Caja de Pensiones” per als nens que havien assistit amb més freqüència i bon comportament a la Biblioteca, i la “Medalla de San Jorge” com a “Premio a la Cortesía” per als escolars que l'havien merescut.

- Per a ella, l’activitat més important, i que encara es fa avui a la Biblioteca, era: L'Hora del Conte, tots els dissabtes de cada mes amb un col·loqui posterior. Per engrescar els petits lectors, ella mateixa dibuixava la portada del conte que s'havia de llegir. El cartell es duia a les escoles locals on els nens l’esperaven amb impaciència.

- La Biblioteca va mantenir una col·laboració molt estreta amb la “Revista Vida de Esplugas” en la qual tenia el racó literari “Nuestra Biblioteca”. En aquest racó es proposaven lectures i s'informava de totes les activitats que organitzava. La distribució de la revista la realitzava la mateixa Biblioteca i també es feia arribar als lectors que estaven desplaçats fora d'Esplugues.

- Cal destacar una activitat molt enriquidora per als joves espluguencs, “La Fiesta de la Vejez”, en què cada persona gran tenia un padrí o padrina jove que li dedicava el dia amb amor, respecte i companyia.
Educació i Cultura sempre anaven junts: els lectors recorden que, quan entraven a la Sala de Lectura, li donaven la mà i deien fluixet: “Buenos días, Srta. Natalia” i, al sortir, “Buenas tardes, Srta. Natalia”. Això ho feien amb tota normalitat i correcció. El silenci donava pas a la lectura i al treball.
La Srta. Natalia va utilitzar la paraula com a única eina per a ensenyar a estimar les pròpies paraules escrites en un llibre.

A l'Ajuntament d’Esplugues, seu de la primera Biblioteca Popular (1948), ella i els petits lectors van plantar un xiprer que representa l’arbre de la Saviesa, la Paraula i els Infants. Al seu costat i a l'ombra d'aquest arbre, molts nens espluguencs van aprendre a llegir i a somiar amb un futur propi i en llibertat.

L'any 1973, es commemoraren els vint-i-cinc anys de la fundació de la Biblioteca Popular (des de l'any 1972, Biblioteca Popular ”Pare Miquel d’Esplugues”).Tant els lectors com l'Ajuntament van celebrar-ho amb dos càlids homenatges vers ella. El 8 de juliol, els estimats lectors van recordar, amb teatre, música i recital de poesies, el que havia representat per a ells el temps viscut amb ella i la Biblioteca. Cal destacar el recital d'una poesia feta pel Sr.Juan Brillas abans de morir, ja que va ser una persona molt estimada per tots els espluguencs.

El 22 de juliol de 1973, en el marc del Saló de Sessions de l'Ajuntament, amb el Sr.José Català i Soler com a batlle, se li va retre un emotiu homenatge amb la imposició de la Medalla d'Or de l'Ajuntament d'Esplugues per la seva meritòria labor durant vint-i-cinc anys al front de la Biblioteca Popular Pare Miquel d'Esplugues.

Amb els anys, la població d'Esplugues i les seves necessitats van créixer i la seu de la Biblioteca ja no encabia el nombre creixent de lectors i llibres. El fons bibliogràfic va passar de 1.259 l’any 1948 a 8.382 el 1973, i els lectors de 2.551 a 23.602. Era necessari un canvi d'ubicació.
L'any 1975, Joan Antoni Samaranch, com a president de la Diputació de Barcelona, inaugurà la nova seu de la Biblioteca Popular Pare Miquel d'Esplugues a la plaça de la Sardana. Aquest trasllat li va suposar un gran disgust, però de seguida va treballar-hi amb gran il·lusió i fins a la seva jubilació a finals del 1986.

Així mateix, va aconseguir amb mèrit l'objectiu primari de la Biblioteca, la socialització de la cultura per a tots els seus estimats espluguencs i fer-los-hi arrelar com una raó de vida.

La família vol retre un emotiu homenatge a cadascun dels estimats espluguencs que van compartir i escriure els fulls en blanc de “La Vida de Esplugues”.

Ella ens diria:
- Un llibre i una rosa són per sempre.
- No hi ha vida sense coneixement i respecte.

Els últims anys de treball els va dedicar a recopilar i estudiar l’obra literària del Baró de Maldà, autor de la famosa crònica “Calaix de Sastre”. El baró de Maldà fou propietari de la masia espluguenca Can Cortada del segle XIV. El treball es va publicar durant l’any 1986 a la “Revista Vida de Esplugas".

Cal remarcar per a la història local d'Esplugues que, a l’actual seu de la Biblioteca Pare Miquel, es conserven els Anuaris que feia amb el recull de totes les notícies i actes culturals que es feien a Esplugues. Fins i tot hi ha les postals que es bescanviaven els lectors amb ella a l'estiu.

Des del primer dia fins a l'últim, al Dietari de la Biblioteca podem seguir-hi dia a dia el pas del temps dels espluguencs, sota la seva mirada, en el marc de la Biblioteca.

L'any 1986, després de trenta-vuit anys exercint la direcció de la Biblioteca Popular “Pare Miquel d’Esplugues”, Natalia Hernández de Avilés es va jubilar.

Se li va retre un emotiu homenatge el 17 de gener de 1987, al Casal de Cultura Robert Brillas, envoltada per les autoritats locals i de la Diputació de Barcelona, els seus familiars i de tots els espluguencs que la van estimar. No hi van faltar els seus estimats lectors i incondicionals col·laboradors: Mª Teresa Carbonell i el seu marit, Isabel Lozano; Elodia Alcón; Manuel Jiménez i la seva esposa; Mª Luisa Sanz; Rosa Bosch; Rita Girbau; Juan Brillas, i tants d’altres que no voldríem oblidar. Fem una menció especial a la que fos la seva successora en el càrrec, Maria Tobella.

Les arrels del xiprer van fructificar i encara avui s'estenen.

L'acte va concloure amb l'audició de la sardana “Natalia”, que el mestre Sr. Pere Mañé va compondre per a ella.

Des de la seva jubilació fins al seu traspàs, el dia del seu sant, va rebre la visita dels seus estimats lectors, sempre amb un gran ram de roses, fet que ella agraïa amb un distret berenar recordant els anys passats junts.

Mai no va deixar d’assistir a qualsevol acte organitzat per les entitats culturals d'Esplugues, fins i tot va participar en una partida simultània d’escacs, organitzada per l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola Pública Vicenta Vivas l’any 1988. Cal remarcar que, juntament amb el seu pare i els seus germans Enrique i Jaime, eren molt aficionats als escacs; fins i tot van arribar a guanyar premis.
També cal fer esment d’un altre homenatge que va rebre per part del Consell Municipal de les Dones a l'Ajuntament d'Esplugues per ser, durant trenta-vuit anys, la directora de la Biblioteca Popular “Pare Miquel d'Esplugues” i ser l’ànima de nombroses iniciatives culturals, que diverses generacions d'espluguins i espluguines recorden amb afecte i reconeixement.

A part de la seva trajectòria laboral a la Biblioteca, es va dedicar a cuidar i estimar la seva família i amics.

Cal dir també que, a més, fou l'ànima cultural per a la família, els seus germans i els onze nebots. Tots recordem els seus regals de llibres, sempre dedicats, i l'assistència als actes culturals que organitzava per a la biblioteca.

Jo vaig tenir la gran sort de conviure amb ella i em va inculcar el seu amor pels llibres. Els dissabtes l'acompanyava a la biblioteca a consultar llibres per als meus treballs de l'escola i després per a la carrera d'Història. Des de molt petita em deia que als llibres hi trobaria una bona guia per viure, perquè en un llibre la veritat de la vida es nua, batega i et dóna la força per assolir la plena llibertat de la teva vida.'
Ja jubilada, va enriquir la seva vida cultural participant com a voluntària a l'Escola de Voluntaris i Monitors Culturals de la Catedral i del Museu Diocesà de Barcelona.

Com a tal va escriure:
- “La Catedral de Barcelona” dintre del projecte Voluntaris 1996.
- “San José Esposo de María Varón de Las Bienaventuranzas” 2002.
- “Capilla del Santísimo Cristo de Lepanto y San Oleguer” 2000.
- “ Santa Lucía” y su Capilla de la Catedral 2001.
- “Capilla de San Nicolás de Bari y del Salvador” 2003.
- “Fachada del Nacimiento de La Sagrada Familia” 2000.
- “Santa Maria del Mar”.

Era increïble! Sempre estava traginant amb els seus papers plens d’anotacions i fotografies. Si abans agafava el cotxe i ens deia: “Me'n vaig a la Biblioteca”, ara, als 80 anys, deia: ”Me'n vaig a la Catedral o a la Sagrada Família, que m'esperen!”. Jo crec que els mateixos edificis l'esperaven a ella amb goig!

La seva profunda fe i el seu amor als nens la van portar a donar catequesi al Col·legi Sant Ignasi de Sarrià durant uns quants anys. Estic segura que aquestes noves generacions de joves també es recordaran molt d'ella i dels seus valors de generositat i solidaritat.
Puc dir que la tia Natalia va tenir una vida extraordinària. Va ser una gran educadora dels sentiments amb una dedicació intensa i plena de generositat envers els altres.

A la família ens honora i agraïm aquest íntim homenatge envers ella només amb paraules fetes vers.
Gràcies de tot cor!

Avui ens diria:
-“ Un llibre és més que paraules; són emocions escrites en “negreta” ”.
- “Si obres un llibre mai no et sentiràs sol; les paraules seran la partitura del silenci".
Natalia Hernández de Avilés va col·laborar amb il·lusió als Jocs Florals d'Esplugues de l’any 1951.
Avui també hi serà...

Marta Hernández i Minguell
Neboda i historiadora
(Transcripció del parlament de Marta Hernández en ocasió de l'acte d'homenatge a Natalia Hernández, que va tenir lloc a la Biblioteca el 24 d'abril de 2017)